II Jornada de Patrimoni Hidràulic: Canals de reg
Dijous, 27 de octubre de 2022
Saló Social de la Comunitat de Regants de Vila-real.
Per a registrar-se és necesari agafar tiquet. Podràs trobar els tiquets al final d’aquesta pàgina.
La Cátedra FACSA de Innovación en el Ciclo Integral de Agua de la Universidad Jaume I organitza, conjuntament amb la Comunitat de Regants de Vila-real, la II Jornada de Patrimoni Hidràulic de la provincia de Castelló. La primera edició, a l’any 2017, va estar centrada al voltant dels Molins Fariners; i aquesta segona jornada està dedicada a un altre element representatiu del nostre patrimoni: els Canals de Reg. La jornada es durà a terme el dijous 27 d’octubre a Vila-real de 9:30 a 13:30 h.
La jornada matutina es realitzarà al Saló Social de la Comunitat de Regants de Vila-real (Avda. La Murá Nº 9, Vila-Real). Al llarg del matí, ponents com Sergi Selma, Ferran Esquilache, José Mª Martín Civantos i Gregorio Canales, explicarán els canvis i transformacions històrics de les hortes de la nostra provincia i les hortes de València així com la infuència de la societat andalusí en els sistemes de regadiu i els ecosistemes sostenibles i resilients per al futur.
A més a més, la nostra companya de la Càtedra, Delia Trifi posará en valor el patrimoni de la nostra provincia amb l’explicació del projecte H₂OMap, un projecte europeu (Erasmus+ KA201) dirigit als instituts que té com a objectiu promoure l’ús de les noves tecnologies per a millorar l’educació, analitzar els recursos hídrics i valorar el patrimoni hidràulic.
Aquesta jornada es realitza amb la col·laboració de H₂OMAP (projecte europeu ERASMUS+ KA201) i l’Ajuntament de Vila-real.
LA CONSTRUCCIÓ DE LES HORTES HISTÒRIQUES EN LA PLANA DEL RIU MILLARS, CANVIS I CONTINUÏTATS
Sergi Selma, Universitat Jaume I de Castelló
Les hortes històriques de la plana del Millars tenen el seu origen a l’època medieval, Pensades, configurades i construïdes per la societat andalusina a partir del segle X aproximadament, donaren com a resultat dues àrees extenses d’irrigació a banda i banda del riu Millars. Es tracta d’espais que comparteixen els mateixos trets morfològics i funcionals. Unes característiques que responen a les formes concretes d’establir-se i ocupar el territori i alhora d’organitzar i transformar l’espai agrari del seu entorn que dugué a terme una cultura nouvinguda a estes terres com fou l’andalusina.
Al segle XIII es produí a les terres valencianes un sotrac molt important amb la conquesta feudal que encapçalà Jaume I. El món feudal va fer fora la població autòctona andalusí i es quedà amb uns espais agraris construïts que adaptà a les seues noves formes d’ordenar el territori, als nous espais de residència on ubicar la gent colonitzadora i a les diferents pràctiques agràries de la societat feudal. El resultat més evident fou la construcció d’un nou espai irrigat de gran envergadura, a imatge i semblança dels que ja existien abans, que se situà en el marge dret del riu.
El pas dels segles durant la baixa edat mitjana i al llarg de l’època moderna generaren tot un seguit de canvis més o menys rellevants en els cultius dominants i en les formes d’ús i repartiment dels cabals hídrics captats al riu. Però fou en els segles més recents, ja en època contemporània, quans l’assalt a noves formes de captació d’aigua (pous, motors i pantans) que es produïa un nou trasbals en les hortes històriques: assecament de marjals, ocupació de zones marginals, conversió d’antics espais de secà en regadiu i, com un eix transversal que recorre totes les hortes, la presència d’un procés d’industrialització evident que deixa petjades per tota la Plana.
Al remat, uns quants segles d’història que atresoren molts canvis radicals sobre el paisatge, però també moltes continuïtats que fan evident l’eficàcia i la sostenibilitat d’uns dissenys i d’unes construccions inicials que transformaren per sempre la Plana del Millars.
CANVIS I TRANSFORMACIONS EN LES HORTES DE VALÈNCIA I DE LA PLANA DE CASTELLÓ DESPRÉS DE LA CONQUESTA CRISTIANA DEL SEGLE XIII
Ferran Esquilache, Universitat de València
Tradicionalment s’ha pensat que les hortes històriques mediterrànies havien estat des de la seua creació tal com les coneixem ara, i que havien funcionat sempre de la mateixa manera. No obstant això, la investigació ha avançat suficientment en la actualitat com per a poder afirmar que en època andalusina les grans hortes eren molt diferents, i que van patir grans transformacions després de la conquesta cristiana de Jaume I en el segle XIII. Tant des del punt de vista físic, ja que van ser fortament ampliades i transformades, com també en el seu funcionament i la seua gestió, ja que es van modificar els torns de reg i la forma de governar les séquies i jutjar les infraccions. En aquesta ponència, doncs, tractarem tots aquests canvis a partir dels exemples de l’Horta de València i de les hortes de la Plana de Castelló, i analitzarem les múltiples transformacions que es van produir en aquests espais irrigats als segles XIII i XIV arran de la conquesta i de la colonització cristiana del Regne de València.
SISTEMAS HISTÓRICOS DE REGADÍO, SOCIOECOSISTEMAS SOSTENIBLES Y RESILIENTES PARA EL FUTURO
José Mª Martín Civantos, Universidad de Granada
Los sistemas históricos de regadío son una compleja construcción humana. Son el resultado de un proceso coevolutivo, pero también de opciones sociales y económicas en determinados contextos. Su funcionamiento está ligado a complejos conocimientos ecológicos locales de las poblaciones que los han mantenido históricamente, pero también a sistemas de gobernanza comunal que han demostrado ser enormemente sostenibles y resilientes a lo largo de más de mil años en muchos casos. No en todas las sociedades han construido estos sistemas de regadío y no todas han sido capaces de llegar a acuerdos para organizarse así. La sociedad andalusí marcó en este sentido una diferencia importante respecto a otras formaciones sociales y la evolución histórica posterior permitió que muchos de estos sistemas se conservaran activos hasta nuestros días. Este es el caso del territorio del antiguo Reino de Granada donde encontramos aún numerosos sistemas y comunidades de regantes históricas y tradicionales. En las últimas décadas, el abandono había sido su principal riesgo de desaparición. Sin embargo, los procesos de industrialización, intensificación y tecnificación actuales se han convertido en la principal amenaza impulsados por las propias administraciones y políticas públicas dentro de una óptica reduccionista de carácter productivista, que no tiene en cuenta la multifuncionalidad de la agricultura y los valores y servicios ecosistémicos de los sistemas tradicionales. Enlaces complementarios en: ¿Qué son los sistemas históricos de regadío? y ¿Por qué son importantes los sistemas históricos de regadío?
LA HUERTA DEL BAJO SEGURA, UN PAISAJE COMUNITARIO CONSTRUIDO DURANTE SIGLOS EN UN MEDIO DE EXTREMA DIFICULTAD
Gregorio Canales Martínez, Universidad de Alicante
El Bajo Segura es la comarca más meridional de Alicante y, en ella, el espacio de Huerta es un paisaje milenario de regadío que, hasta mediados del siglo XX, constituyó su principal sustento económico. A partir de entonces, otros modelos de creación de riqueza compitieron por los recursos humanos y naturales. La dinámica que sucedió a este nuevo paradigma, analizada décadas después, refleja unos costes inasumibles en los actuales requerimientos de sostenibilidad, eficiencia y conservación del legado patrimonial que, por otra parte, caracterizó el modelo tradicional de organización social.
H2OMAP: APRENENTATGE INNOVADOR A TRAVÉS DEL MAPATGE DEL PATRIMONI HIDRÀULIC
Delia Trifi Rufino, Universitat Jaume I
H2O Map: aprenentatge innovador a través del mapatge del patrimoni hidràulic”, d’ara en avant H₂O Map, és un projecte finançat per la Comunitat Europea dins del projecte Erasmus + KA201 d’educació escolar on els beneficiaris últims són el professorat i alumnat de secundària. L’objectiu principal d’aquest projecte és sensibilitzar de la importància de l’aigua i el patrimoni hidràulic a través de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Tics) en assignatures en les quals no sol estar explícitament com poden ser història, geografia, etc. de manera que l’alumnat augmente les seues capacitats TIC i el seu interés per les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics).
El projecte involucra a tres països (Portugal, Itàlia i Espanya) i, entre els tres, col·laboren diferents grups de tres universitats: la Universitat Jaume I, la Università di Pavia i la Universitat d’Alacant. També, i com a part fonamental del projecte, participen quatre instituts: l’IES Penyagolosa (Espanya), Istituto Superiore Taramelli-Foscolo (Itàlia), Agrupamento Escolas de Campo Maior i Agrupamento de Escolas núm. 3 de Elvas (Portugal).
El projecte segueix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, sensibilitzant no sols a nivell cognitiu i científic, sinó també a nivell ètic i de responsabilitat cívica. Per a abordar tota aquesta sèrie de variables es va plantejar una estructuració en tres blocs, coneguts dins del projecte com a Intellectual Outputs formats per: la Guia Metodològica, 2 cursos destinats al professorat i el desenvolupament d’una multiplataforma.
Sergi Selma Castell. Professor de la Universitat Jaume I de Castelló. Membre del grup d’investigació “Educació, Patrimoni i Investigació en Ciències Socials (EPiCS)” de la Universitat Jaume I de Castelló. Està especialitzat en paisatges històrics i culturals, hidràulica tradicional i construccions rurals, així com en l’època islàmica i la industrialització valenciana. Ha desenvolupat també una activitat professional especialitzada i orientada al patrimoni cultural, la seua didàctica, difusió i posada en valor. És coautor de la col·lecció “Camins d’aigua. El patrimoni hidràulic valencià”, editada per la Generalitat Valenciana, on s’estudien les grans hortes històriques valencianes. I autor de llibres com Els molins d’aigua medievals a sharq al-Andalus (II Premi Ibn al-Abbar d’Investigació, Ajuntament d’Onda), El molí Mitjà de Castelló. Un espai per a gaudir i aprendre (Ajuntament de Castelló de la Plana), o Aprenem del passat, eduquem el futur. El patrimoni etnològic de Castelló de la Plana (4t Premi Vicent Pau Serra d’Investigació Etnològica a Castelló, Ajuntament de Castelló de la Plana).
Ferran Esquilache. Doctor en Història per la Universitat de València. Actualment és investigador contractat postdoctoral en aquesta mateixa universitat, i fa una estada de recerca a la Universitat de Granada, on desenvolupa un projecte sobre l’origen de la Vega. Anteriorment ha treballat com a professor associat a la Universitat Jaume I de Castelló i a l’Autònoma de Barcelona, i després com a investigador postdoctoral a la mateixa Jaume I. És autor de “Els constructors de l’Horta de València” (2018), que és la publicació de la seua tesi doctoral, i també de llibres com ara “Montcada i l’Orde del Temple al segle XIII” (2010) junt amb Enric Guinot, “Aigua per al pa, aigua per al sucre” (2019) junt amb Frederic Aparisi, i “De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell” (2020) junt amb Vicent Baydal.
José Mª Martín Civantos. Profesor titular de Historia y Arqueología Medieval en la Universidad de Granada. Coordinador del MEMOLab, Laboratorio de Arqueología Biocultural de la Universidad de Granada. Ha coordinado numerosos proyectos de investigación histórica y arqueológica a nivel nacional e internacional. Muchos de ellos han estado relacionados con los sistemas históricos de regadío y los manejos tradicionales de agua, intentando aplicar siempre un enfoque y metodología transdisciplinar y participativa, en los que las comunidades de regantes han desempeñado un papel central. De hecho, una de las actividades con mayor impacto desde 2014 ha sido la de la restauración de acequias mediante acciones de voluntariado de manera conjunta con las comunidades de regantes. Parte de este trabajo específico puede verse a través de las páginas https://www.memolaproject.eu y https://www.regadiohistorico.
Gregorio Canales Martínez. Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad de Valencia (1980) y Doctor en Filosofía y Letras (sección Geografía) por la Universidad de Alicante (1987). Desde 1998 es Director Académico de la Sede Universitaria de Orihuela de la Universidad de Alicante. En el año 2002 obtiene la plaza de Catedrático de Universidad en el área de Geografía Humana de la Universidad de Alicante, donde ha impartido asignaturas de Geografía en diversas titulaciones. Su actividad investigadora supera dos centenares de publicaciones. Ha organizado más de cien cursos y seminarios, la mayoría de ellos con el reconocimiento de 2 créditos de libre elección curricular. Su experiencia le ha llevado a participar en cursos y seminarios internacionales impartidos en universidades de Argentina, Colombia, Cuba, Brasil, Francia, Méjico, Perú, Puerto Rico y Rumanía. Sus líneas de investigación se han centrado, preferentemente, en analizar: riesgos naturales, regadíos históricos, propiedad de la tierra, colonizaciones agrarias, paisajes rurales y patrimonio cultural.
-La Huerta del Bajo Segura, paradigma de la cultura del agua: http://hdl.handle.net/10045/25889
-Agua y sostenibilidad. La monumentalidad del edificio hidráulico de la Huerta del Bajo Segura: http://hdl.handle.net/10045/93577
-La Huerta de Orihuela en el Bajo Segura. Elementos funcionales en la configuración del paisaje: http://hdl.handle.net/10045/52734
-Pareceres sobre la Huerta del Bajo Segura. El poder de la Identidad y la Cultura en la valoración del Paisaje: http://hdl.handle.net/10045/62472
-La Vega Baja del Segura, una Huerta sitiada. La transformación del territorio: http://hdl.handle.net/10045/88415
-Un aprovechamiento sostenible del agua: el eficiente sistema tradicional de riegos en la Huerta del Bajo Segura: http://hdl.handle.net/10045/83951
-Memorial San Isidro. Transformación territorial y génesis del municipio de San Isidro (Alicante): http://hdl.handle.net/10045/60217
-La arquitectura del agua en la llanura aluvial del río Segura: el sistema de riego en las huertas históricas del sureste de España: http://hdl.handle.net/10045/107252
-El Azud de Alfeitamí (XVI) y la reducción del almarjal en el tramo sur del río Segura (Almoradí): http://hdl.handle.net/10045/76978
-La Huerta del Bajo Segura. Evolución del regadío tradicional (La Huerta de Orihuela: el inicio en época Andalusí; La Huerta del Bajo Segura: la culminación del regadío a mediados del siglo XX): http://hdl.handle.net/10045/75573
-Cauces con doble función drenaje-riego en la Huerta del Segura (España): una adaptación planeada del regadío a la aridez y penuria hídrica: http://hdl.handle.net/10045/115924
Delia Trifi Rufino. Investigadora i membre de la Càtedra FACSA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I de Castelló.
La Càtedra té com a línia d’actuació el cicle integral de l’aigua. Per a això, des de la Universitat Jaume I (UJI) i amb el suport del personal de FACSA es promouen activitats d’investigació, innovació i transferència de coneixement.
La Càtedra pretén ser un nexe entre grups investigadors, docents i estudiants de l’UJI i els diferents camps d’estudi relacionats amb el cicle integral de l’aigua, fomentant, orientant i promovent el seu estudi i coneixement entre la comunitat universitària.
Actualment la Càtedra coordina dos projectes propis, Water UJI i H2O Maps. Pel que respecta a Water UJI és un Hub Tecnològic en el sector de l’aigua per a Castelló, amb el qual fomentar l’alineació de les capacitats dels investigadors de l’UJI amb els reptes i necessitats del sector de l’aigua de la zona. Mentre que H2O Map és un projecte europeu (Erasmus+ KA201) dirigit als instituts que té com a objectiu promoure l’ús de les noves tecnologies per a millorar l’educació, analitzar els recursos hídrics i valorar el patrimoni hidràulic.
Programación horaria
Jueves, 27 de Octubre 2022
- 9:15 - 9:30
- Registro y entrega de acreditaciones
- 9:30 - 9:50
- Presentación de las Jornadas
- Emili Obiol, Regidor de Territori, Patrimoni i Mobilitat Urbana del Ajuntament de Vila-real. Luís Basiero, Director del Àrea de Sanetjament i Depuració de FACSA. Pascual Broch, president de la Comunitat de Regants de Vila-real. Sergio Chiva, director de la Cátedra FACSA d'Innovació en el Cicle Integral d'Aigua de la Universitat Jaume I de Castelló
- 9:50 - 10:20
- “La construcció de les hortes històriques en la Plana del riu Millars, canvis i continuïtats”
- Sergi Selma. Universitat Jaume I de Castelló
- 10:20 - 10:50
- “Canvis i transformacions en les hortes de València i de la Plana de Castelló després de la conquesta cristiana del segle XIII”
- Ferran Esquilache. Universitat de València
- 10:50 - 11:00
- Pausa
- 11:00 - 11:30
- "La huerta del bajo Segura, un paisaje comunitario construido durante siglos en un medio de extrema dificultad"
- Gregorio Canales. Universitat d'Alacant
- 11:30 - 12:00
- “Sistemas históricos de regadío, sociecosistemas sostenibles y resilientes para el futuro”
- José Mª Martín. Universidad de Granada
- 12:00 - 12:30
- “H2OMAP: Aprenentatge innovador a través del mapatge del patrimoni hidràulic”
- Delia Trifi. Universitat Jaume I de Castelló
- 12:30 - 13:15
- Mesa redonda
- 13:15 - 13:30
- Clausura de las jornadas
