I Jornadas de Recuperación de Patrimonio Histórico Hidráulico: Molinos hidráulicos

Jueves, 22 de junio de 2017
Salón de Actos, Ayuntamiento de Ares del Maestrat.
Cátedra Facsa de Innovación en el Ciclo Integral del Agua

El pasado jueves 22 de junio se celebró en Áres del Maestrat, la 1º Jornada de Recuperación de Patrimonio Histórico Hidráulico de la provincia de Castellón, organizada por la cátedra FACSA de Innovación en el Ciclo Integral del Agua de la Universitata Jaume I, con la colaboración del Ayuntamiento de Áres del Maestrat  y la Cátedra Diputación de Centros Históricos e Itinerarios Culturales de Castellón. La jornada suscitó mucho interés, con más de 60 participantes entre expertos y apasionados por los molinos, dejando a participantes en lista de espera por el aforo de la sala.  La jornada fue inaugurada por Sergio Chiva Director de la Cátedra FACSA de innovación en el ciclo Integral del Agua, por los vicerrectores de la Universitat Jaume I, Miguel Ángel Moliner Tena. Vicerrector de Economía y PAS  Wenceslao Rambla Zaragozá. Vicerrector de Cultura, Extensión Universitaria y Relaciones Institucionales, y Esther Querol del ayuntamiento de Ares del Maestrat

En la jornada, Enric Guinot, catedrático de Historia Medieval  de la Universitat de Valencia, destacó la importancia de los molinos en la historia de la provincia, y su implicación en la comprensión de la organización de la sociedad. Resaltó el hecho de que los molinos han permanecido en el mismo sitio cientos de años, en los cuales han sufrido cambios y evoluciones, por lo que ha de plantearse en una posible rehabilitación, que época se quiere recuperar y analizar su interés. Por su parte Sergi Selma, profesor de la Universitat Jaume I, recalcó la importancia de considerar los molinos como un ecosistema de canalizaciones, balsas y edificios, los cuales necesitan ser considerados como conjunto en su estudio. EL profesor Selma realizó un recorrido por las diferentes tipologías de molinos de la provincia. El arquitecto Ángel Albert apuntó en su charla la necesidad de considerar la intervención en molinos desde un punto de vista amplio pero fiel a su realidad,  tomando como referencia los estudios arqueológicos e históricos del molino, e incorporando materiales originales en su rehabilitación como hecho clave para afrontar un proyecto. Jordi Blay, profesor  de la Universitat Rovira i Virgili analizó los posibles usos turísticos de los molinos, destacado que es posible centrar las diferentes intervenciones para su aprovechamiento turístico en diferentes discursos como museos etnológicos, hoteles rurales, centros de conservación, centros cívicos o culturales, etc…, pero en los que hay que hacer un estudio profundo de valorización turística antes de emprender estos proyectos. Por último, Raquel Rambla, investigadora de la Cátedra Diputación de Centros Históricos e Itinerarios Culturales de Castellón, expuso su trabajo sobre el sistema de molinos del rio Molinell en Culla.

En la mesa redonda posterior, Luis Pablo Martínez, inspector de patrimonio de la Generalitat Valenciana apostó por la conservación de molinos y sistemas de regadío tradicionales anexos, y la aplicación de los decretos correspondientes que garanticen la protección, pero que puedan ser compatible con las necesidades de sus propietarios.  Por  su parte, Juan Antonio García-Esparza, director de la Cátedra Diputación de Centros Históricos e Itinerarios Culturales de Castellón, incidió en la necesidad de poner voz a los habitantes y propietarios de estos bienes culturales, y no imponer una única óptica sobre ellos desde el ámbito académico o administrativo, valorando el patrimonio como algo que no sea sólo pasado, sino que pueda tener una evolución futura si así se considere.  Francesc Fuentes, exalcalde de Ares del Maestrar, e impulsor de la ruta de los molinos, destacó la necesidad de una ayuda adecuada y constante a los municipios pequeños por parte de las instituciones para abordar este tipo de proyectos,  sin la cual, la inversión y el gran esfuerzo realizado por estos municipios se pierde.

En el acto de cierre de las jornadas se entregó un reconocimiento a Benjamí Barberà i Miralles, autor de diferentes libros dedicados a los molinos de la provincia, y una vida dedicada a su conservación y uso. Por la tarde se realizó una ruta por los molinos de Ares que organizó el municipio, terminado con una demostración del proceso de molienda en el restaurado Molí de Sol de Costa.

CONTEXT HISTÒRIC DELS MOLINS HIDRÀULICS

Enric Guinot, Universitat de València

enric.guinot@uv.es

Des dels primers moments històrics de la difusió de l’agricultura al Neolític, la utilització de màquines més o menys simples per transformar el gra en farina per fer-ne ús com aliment fou habitual en les societats europees, i el nom habitual que han rebut de forma comuna és el de molins. El que va anar canviant amb el pas dels segles i els models de societat: món romà, món medieval, món musulmà, món contemporani, ha estat el tipus de maquinària emprada i, especialment, la seua gestió social. Qui, com i per a què controlava aquests instruments de treball.

A més, les variables font d’energia per moure dites màquines (molins de sang, molins d’aigua, molins de vent, molins d’electricitat, vapor, etc), i altres usos més diversos ja no estrictament agrícoles (ferreries, molins drapers, molins de fustes, de paper, etc.), han acabat per portar una considerable diversitat de construccions, usos i destins.

En aquest sentit, a més, el món mediterrani des de l’edat Mitjana d’època musulmana fou escenari del desplegament d’una peculiar tecnologia molinera: els molins d’aigua a pressió, els qual esdevingueren i encara ho han estat fins temps recents un dels referents de la nostra història rural, agrícola, tècnica i, evidentment, també ho són del nostre patrimoni cultural com a valencians.

L’EVOLUCIÓ DEL MOLÍ HIDRÀULIC I DELS CONJUNTS MOLINARS A CASTELLÓ

Sergi Selma, Universitat Jaume I de Castelló

sselma@uji.es

El molí hidràulic característic al territori valencià es difon àmpliament durant l’alta edat mitjana, de la mà de la societat andalusina i lligada estretament als espais de regadiu que es construïren. Es tracta, però, d’un enginy que perdura actiu fins les acaballes del segle XX, i encara ara amb nous usos adaptats a les noves demandes socials.

La seua ha estat, doncs, una evolució constant al llarg dels segles i una adaptació als canvis i les necessitats de cada moment, i també de cadascuna de les societats que s’han succeït en l’ocupació i l’explotació del territori. Canvis molts variats i, de vegades, intensos que afectaren el funcionament, la ubicació, els drets sobre l’ús de l’aigua, la caracterització i la fisonomia dels casalicis, els productes que transformaven, o la introducció i la incorporació d’avanços tecnològics entre d’altres. En definitiva, es farà un recorregut des de les exigües i integrades construccions andalusines fins els punts de referència de la més recent industrialització del territori.

Es pretén aportar ací una caracterització morfològica d’estos enginys i precisar-ne l’evolució històrica en la forma i els volums arquitectònics que van adoptant al llarg dels segles. I al remat poder disposar d’una mínima guia d’observació i anàlisi, per tal d’afrontar l’estudi històric o les intervenció actuals sobre unes construccions patrimonials que ja gaudeixen ara, per llei i amb caràcter genèric, de la consideració de Bé de Rellevància Local.

INTERVENCIONES ARQUITECTÓNICAS EN MOLINOS HIDRÁULICOS: CRITERIOS Y PARTICULARIDADES

Ángel Albert, Universitat Jaume I de Castelló

aalbert@uji.es

Son diversos los condicionantes que pueden influir a la hora de afrontar la intervención arquitectónica en un molino hidráulico. Algunos de los principales son el estado de conservación del edificio previo a su actuación y otros como la finalidad que debe alcanzar el edificio, esto es, el programa de usos o necesidades del molino tras su intervención.

Cualquier actuación arquitectónica sobre un molino, requiere de un conocimiento del edificio y de su entorno en sus diversas dimensiones. Igual que sucede con cualquier elemento del patrimonio arquitectónico, no sólo será necesario un estudio patológico como también el conocimiento de las propiedades y características de la construcción tradicional vernácula.

En esta comunicación, a través de diversos ejemplos de buenas prácticas, pondremos de manifiesto: la necesidad de conocer el funcionamiento y características particulares de los molinos, algunas directrices de intervención, la adecuación de los materiales, así como de las técnicas constructivas idóneas en cada momento. Todo ello para ser capaces de, bajo condiciones de autenticidad constructiva, articular de forma armoniosa tradición, arquitectura y técnica.

APROFITAMENT TURÍSTIC DELS MOLINS HIDRÀULICS. PLANTEJAMENTS BÀSICS I VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA DEL PROJECTE “HIDRÀULIC” A LES COMARQUES DE TARRAGONA.

Jodi Blay. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

jordi.blay@urv.cat

La ponència partirà de l’explicació del projecte “Hidràulic” d’estudi del patrimoni de molins hidràulics de la província de Tarragona, realitzat fa uns quants anys però que va permetre diagnosticar-ne l’estat, reflexionar sobre com valoritzar aquest patrimoni i proposar diferents línies d’actuació. Entre aquestes línies l’aprofitament turístic es dibuixa com a clau. Però per a articular productes turístics al voltant dels molins cal tenir en compte diversos condicionants i necessitats, que es comentaran breument. Es plantejaran també les possibles actuacions que es proposaven com a resultats de l’estudi i algunes de les que s’han anat duent a terme amb posterioritat sobre molins a les comarques de Tarragona, el que permetrà comentar aquells aspectes que cal reforçar i els que s’han revelat com a difícilment assolibles en relació a les idees inicials.

ESTUDIO DE LOS MOLINOS HARINEROS HIDRÁULICOS DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE LES COVES DE VINROMÀ

Albert Cifre, Ajuntament de les Coves de Vinromà

cifrecolomer@gmail.com

El objeto del trabajo viene motivado por el más que interés de intentar plasmar o de algún modo recuperar la historia de un pasado de esplendor para el municipio de les Coves de Vinromà, del que soy yo habitante. Pasado, en el que los ciudadanos eran recolectores agrícolas y ganaderos, así pues, la economía del municipio se regía por estos intereses, intereses en los cuales, la harina, y el pan fueron grandes protagonistas. Y como no, el proceso para convertir el trigo en harina fue uno de los más lucrativos del momento, de ahí nació este pedacito de historia, historia propia, historia de los habitantes del municipio, la que vivieron nuestros antepasados y de la que nosotros hemos disfrutado su herencia, y la que por ahora parece ya se ha dejado en el olvido.

Así pues, nació la motivación para realizar una recolección historia, recogiendo información de diferentes fuentes hasta conseguir 31 referencias históricas en las que aparecían estos molinos, en ellas se hablaba de compra y venta de propiedades, descripción de parcelas, alquileres… Por otro lado, se analizó particularmente cada molino, haciendo un análisis histórico propio, donde se le relacionaron las familias que lo utilizaron, los arrendamientos, las modificaciones históricas… Seguidamente, un análisis arquitectónico y constructivo donde se analizaba el tipo de arquitectura, sus elementos singulares, y sus características constructivas. El siguiente apartado, hacía referencia al circuito de agua que formaban los molinos, acequias, azudes donde se han analizado y referenciado los distintos tramos que lo componen. Finalmente se ha realizado una primera propuesta de actuación pare realizar un sendero adaptado y accesible para todo tipo de público que recorrería el antiguo trazado de la acequia alrededor de tres de los molinos del municipio.

MOLINOS HARINEROS DEL RÍO MOLINELL (CULLA)

Raquel Rambla. Càtedra de Centres Històrics i Itineraris Culturals. Diputació de Castelló-Universitat Jaume I

ramblamoliner@gmail.com

La ponencia tiene como objetivo el análisis y desarrollo de los molinos del Río Molinell, en Culla (Castellón). En las riberas del mismo encontramos cinco de ellos, cada uno con sus peculiaridades, pero todos englobados dentro de un contexto socio-cultural, arquitectónico e histórico común: Molí Toni, Molí Alt, Molí Tòfol, Molí Molinet y Molí Teresa. Se hará un breve repaso de su historia, su sistema hidráulico y sus características constructivas típicas de la arquitectura tradicional dispersa de la zona del Maestrat.

Enric Guinot Rodríguez, nascut a Castelló, és catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València. Els seus estudis d’història medieval han estat dedicats als ordes militars, especialment el de Santa Maria de Montesa; a les senyories feudals baixmedievals valencianes, al procés de construcció de la societat feudal al regne de València del 1200, tant quant als aspectes relacionats amb la colonització feudal com quant als processos de repartiment, repoblació i fundació de vilesnoves, els origens dels repobladors de València i l’antroponímia medieval. En els darrers anys també s’ha dedicat als estudis sobre el paisatge rural a les terres valencianes durant la Baixa Edat Mitjana, i als canvis en l’organització social de l’espai arran de la conquesta i repoblament de Jaume I al segle XIII. I més específicament a l’anàlisi dels espais irrigats i les hortes, tant en la vessant de la seua organització espacial, el disseny dels canals i les séquies, i les estructures del parcel·lari, com en la vessant social de l’organització dels sistemes de regadiu tradicionals, inclòs el Tribunal de les Aigües de València. En aquest àmbit també ha treballat sobre la molineria històrica i els molins medievals valencians.

És autor de Cartes de poblament medievals valencianes (1991), Els límits del Regne (1995), Els fundadors del Regne de València (1999), Moncada i l’orde del Temple. Una vila de l’Horta de València en temps de Jaume I (2010), i Los valencianos de tiempos de Jaime I (2012). Sobre molineria, editor amb Th. Glick i L. P. Martínez, Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 2000; i amb J. Torró, editors de Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios, València, Publicacions de la Universitat de València, 2012. Autor amb S. Selma, Acequias de la Plana de Castelló, Col·leció Camins d’aigua: El patrimoni hidràulic valencià, Valencia, Conselleria d’Agricultura- Generalitat Valenciana, 2003; “El riu de la Sénia: sistemas de reg i molins medievals”, Acta Mediaevalia, n. 23/24, 2002-2003, pp. 103-121; “Aproximació als molins medievals de Castelló de la Plana”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, t.LXXXI, 2005, pp. 389-404.

Sergi Selma Castell, Professor de la Universitat Jaume I de Castelló. Membre del grup d’investigació d’història medieval “Landscapes of Conquest” de la Universitat de València, i del grup d’investigació “Didàctica de la Imatge i el Patrimoni – DIMPA”, de la Universitat Jaume I de Castelló. Està especialitzat en paisatges històrics i culturals, hidràulica tradicional i construccions rurals, així com en l’època islàmica i la industrialització valenciana. Ha desenvolupat també una activitat professional especialitzada i orientada al patrimoni cultural, la seua didàctica, difusió i posada en valor. És coautor de la col·lecció “Camins d’aigua. El patrimoni hidràulic valencià”, editada per la Generalitat Valenciana, on s’estudien les grans hortes històriques valencianes. I autor del llibre Els molins d’aigua medievals a sharq al-Andalus (II Premi Ibn al-Abbar d’Investigació, atorgat per l’Ajuntament d’Onda).

Ángel Albert Esteve es arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) (1996-2002). Colegiado en el Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana. Diploma de Estudios Avanzados (D.E.A.) por la Universidad Politécnica de Cataluña, en Proyectos Arquitectónicos (2005).

Profesor Asociado de la Universitat Jaume I desde 2006 en el ámbito docente en materia de mantenimiento de construcciones y patología edificatoria. En activo con estudio de Arquitectura propio desde 2002, en trabajos de redacción de proyectos arquitectónicos, estudios e intervenciones en el patrimonio construido, dirección de obras. Especialidad en obras de rehabilitación, redacción de informes y dictámenes periciales, planes directores de intervención en edificios existentes.

Jodi Blay Boqué (Tarragona, 1960). Professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) des de 1988. En aquests anys ha impartit diversitat d’assignatures lligades al territori i en especial a aspectes geogràfics dels rius, de les comarques rurals i en general d’ordenació del territori. Ha col.laborat amb diversitat d’institucions locals i d’àmbit més gran en l’anàlisi i la planificació de les comarques tarragonines, tant en aspectes generals com en d’altres més puntuals com ara qüestions de desenvolupament i patrimoni locals (molins, pedra seca, etc.), amb aportacions bibliogràfiques tant de divulgació com d’investigació.

De 1998 a 2000 va dirigir, junt amb Salvador Anton Clavé, un estudi (Projecte “Hidràulic”) sobre el patrimoni de molins de la província de Tarragona integrat en un programa cultural de la UE per encàrrec de la Diputació de Tarragona, els principals resultats del qual es van publicar el 2001. Ha realitzat posteriorment diversos informes, junt amb Salvador Anton, sobre possibilitats de valorització del patrimoni de molins de diversos punts de les comarques de Tarragona.

Albert Cifre Colomer, Graduado en Arquitectura Técnica por la Universitat Jaume I en 2016. Su Trabajo Final de Grado, con el título “Estudio de los molinos harineros hidráulicos del término municipal de les Coves de Vinromà” obtuvo el Premio al Mejor Trabajo Final de Grado de la Catedra Facsa de Innovación en el Ciclo Integral del Agua de la Universitat Jaume I. Actualmente es técnico municipal en el Ayuntamiento de les Coves de Vinromà, desempeñando las funciones en el área de urbanismo, colaborador asociado en la empresa Juncos Redondo Arquitectos (responsable del departamento de proyectos) y fundador de la empresa dCifre C.B.

Raquel Rambla Moliner, Arquitecta técnica por la Universitat Jaume I (2011), Máster en Conservación del Patrimonio Arquitectónico por la Universitat Politécnica de Valéncia (2016). Actualmente cursando el Grado en Historia y Patrimonio de la Universitat Jaume I y trabajando como becaria de investigación en Cátedra de Centros Históricos e Itinerarios Culturales de la Diputació de Castelló-Universitat Jaume I. Es autora de algunas publicaciones relacionadas con el patrimonio hidráulico como son: “Estudio tipológico y constructivo de los molinos del río Molinell (Culla)” (Proyecto Final de Carrera. Universitat Jaume I, 2013) y “Molins Fariners Hidràulics a la Província de Castelló. El cas particular de la xarxa hidràulica del riu Molinell” (Revista Memòria Viva nº 6, 2014).

 

 

    Programación horaria

    Day 1

    8:00
    Salida del autobús desde el Centro de Estudios de Postgrado y Formación Continuada de la UJI a Ares del Maestrat
    9:15 - 9:40
    Registro y entrega de acreditaciones
    9:40 - 10:00
    Presentación de las Jornadas
    Miguel Ángel Moliner Tena. Vicerrector de Economía y PAS Wenceslao Rambla Zaragozá. Vicerrector de Cultura, Extensión Universitaria y Relaciones Institucionales Representant del Ajuntament de Ares del Maestrat Sergio Chiva. Director de la Cátedra Facsa d´Innovació en el Cicle Integral de l'Aigua de la Universitat Jaume I de Castelló
    10:00 - 10:30
    “Context històric dels molins hidràulics”
    Enric Guinot. Universitat de València
    10:30 - 11:00
    “L'evolució del molí hidràulic i dels conjunts molinars a Castelló”
    Sergi Selma. Universitat Jaume I de Castelló
    11:00 - 11:30
    Café
    11:30 - 12:00
    “Intervenciones arquitectónicas en molinos hidráulicos: criterios y particularidades”
    Ángel Albert. Universitat Jaume I de Castelló
    12:00 - 12:30
    “Aprofitament turístic dels molins hidràulics. Plantejaments bàsics i valoració de l´experiència del projecte “Hidràulic” a les comarques de Tarragona”
    Jordi Blay. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
    12:30 - 12:45
    “Estudio de los molinos harineros hidráulicos del término municipal de les Coves de Vinromà”
    Albert Cifre. Ajuntament Coves de Vinromà
    12:45 - 13:00
    “Molinos harineros del río Molinell (Culla)”
    Raquel Rambla. Càtedra de Centres Històrics i Itineraris Culturals. Diputació de Castelló-Universitat Jaume I
    13:00 - 13:45
    Mesa Redonda
    Ponentes: Juan A. García-Esparza. Universitat Jaume I de Castelló Luís Pablo Martínez. Inspector de Patrimoni Cultural Representant Ajuntament Coves de Vinromà Representant Ajuntament Ares del Maestrat Representant Ajuntament Llucena del Cid Representant Ajuntament d’Atzaneta del Maestrat.
    13:45 - 14:00
    Clausura de las Jornadas
    14:00 - 15:30
    Comida
    15:30 - 17:30
    Visita a los molinos y demostración del funcionamiento de uno de ellos
    17:30
    Salida del autobús desde Ares del Maestrat hacia la UJI

    Fecha

    22 Jun 2017
    Finalizdo!

    Hora

    08:00 - 17:30

    Localización

    Salón de Actos
    Ayuntamiento de Ares del Maestrat
    Código QR

    DOCUMENTOS

    Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

    Los ajustes de cookies en esta web están configurados para «permitir las cookies» y ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues usando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en «Aceptar», estarás dando tu consentimiento a esto.

    Cerrar