Contenido I Jornadas de Recuperación de Patrimonio Histórico Hidráulico: Molinos Hidráulicos

Jun 01, 2017 Categoría : spatrimoni

CONTEXT HISTÒRIC DELS MOLINS HIDRÀULICS

Enric Guinot, Universitat de València

enric.guinot@uv.es

 

Des dels primers moments històrics de la difusió de l’agricultura al Neolític, la utilització de màquines més o menys simples per transformar el gra en farina per fer-ne ús com aliment fou habitual en les societats europees, i el nom habitual que han rebut de forma comuna és el de molins. El que va anar canviant amb el pas dels segles i els models de societat: món romà, món medieval, món musulmà, món contemporani, ha estat el tipus de maquinària emprada i, especialment, la seua gestió social. Qui, com i per a què controlava aquests instruments de treball.

A més, les variables font d’energia per moure dites màquines (molins de sang, molins d’aigua, molins de vent, molins d’electricitat, vapor, etc), i altres usos més diversos ja no estrictament agrícoles (ferreries, molins drapers, molins de fustes, de paper, etc.), han acabat per portar una considerable diversitat de construccions, usos i destins.

En aquest sentit, a més, el món mediterrani des de l’edat Mitjana d’època musulmana fou escenari del desplegament d’una peculiar tecnologia molinera: els molins d’aigua a pressió, els qual esdevingueren i encara ho han estat fins temps recents un dels referents de la nostra història rural, agrícola, tècnica i, evidentment, també ho són del nostre patrimoni cultural com a valencians.

L’EVOLUCIÓ DEL MOLÍ HIDRÀULIC I DELS CONJUNTS MOLINARS A CASTELLÓ

Sergi Selma, Universitat Jaume I de Castelló

sselma@uji.es

 

El molí hidràulic característic al territori valencià es difon àmpliament durant l’alta edat mitjana, de la mà de la societat andalusina i lligada estretament als espais de regadiu que es construïren. Es tracta, però, d’un enginy que perdura actiu fins les acaballes del segle XX, i encara ara amb nous usos adaptats a les noves demandes socials.

La seua ha estat, doncs, una evolució constant al llarg dels segles i una adaptació als canvis i les necessitats de cada moment, i també de cadascuna de les societats que s’han succeït en l’ocupació i l’explotació del territori. Canvis molts variats i, de vegades, intensos que afectaren el funcionament, la ubicació, els drets sobre l’ús de l’aigua, la caracterització i la fisonomia dels casalicis, els productes que transformaven, o la introducció i la incorporació d’avanços tecnològics entre d’altres. En definitiva, es farà un recorregut des de les exigües i integrades construccions andalusines fins els punts de referència de la més recent industrialització del territori.

Es pretén aportar ací una caracterització morfològica d’estos enginys i precisar-ne l’evolució històrica en la forma i els volums arquitectònics que van adoptant al llarg dels segles. I al remat poder disposar d’una mínima guia d’observació i anàlisi, per tal d’afrontar l’estudi històric o les intervenció actuals sobre unes construccions patrimonials que ja gaudeixen ara, per llei i amb caràcter genèric, de la consideració de Bé de Rellevància Local.

INTERVENCIONES ARQUITECTÓNICAS EN MOLINOS HIDRÁULICOS: CRITERIOS Y PARTICULARIDADES

Ángel Albert, Universitat Jaume I de Castelló

aalbert@uji.es

 

Son diversos los condicionantes que pueden influir a la hora de afrontar la intervención arquitectónica en un molino hidráulico. Algunos de los principales son el estado de conservación del edificio previo a su actuación y otros como la finalidad que debe alcanzar el edificio, esto es, el programa de usos o necesidades del molino tras su intervención.

Cualquier actuación arquitectónica sobre un molino, requiere de un conocimiento del edificio y de su entorno en sus diversas dimensiones. Igual que sucede con cualquier elemento del patrimonio arquitectónico, no sólo será necesario un estudio patológico como también el conocimiento de las propiedades y características de la construcción tradicional vernácula.

En esta comunicación, a través de diversos ejemplos de buenas prácticas, pondremos de manifiesto: la necesidad de conocer el funcionamiento y características particulares de los molinos, algunas directrices de intervención, la adecuación de los materiales, así como de las técnicas constructivas idóneas en cada momento. Todo ello para ser capaces de, bajo condiciones de autenticidad constructiva, articular de forma armoniosa tradición, arquitectura y técnica.

APROFITAMENT TURÍSTIC DELS MOLINS HIDRÀULICS. PLANTEJAMENTS BÀSICS I VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA DEL PROJECTE “HIDRÀULIC” A LES COMARQUES DE TARRAGONA.

Jodi Blay. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

jordi.blay@urv.cat

 

La ponència partirà de l’explicació del projecte “Hidràulic” d’estudi del patrimoni de molins hidràulics de la província de Tarragona, realitzat fa uns quants anys però que va permetre diagnosticar-ne l’estat, reflexionar sobre com valoritzar aquest patrimoni i proposar diferents línies d’actuació. Entre aquestes línies l’aprofitament turístic es dibuixa com a clau. Però per a articular productes turístics al voltant dels molins cal tenir en compte diversos condicionants i necessitats, que es comentaran breument. Es plantejaran també les possibles actuacions que es proposaven com a resultats de l’estudi i algunes de les que s’han anat duent a terme amb posterioritat sobre molins a les comarques de Tarragona, el que permetrà comentar aquells aspectes que cal reforçar i els que s’han revelat com a difícilment assolibles en relació a les idees inicials.

ESTUDIO DE LOS MOLINOS HARINEROS HIDRÁULICOS DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE LES COVES DE VINROMÀ

Albert Cifre, Ajuntament de les Coves de Vinromà

cifrecolomer@gmail.com

 

El objeto del trabajo viene motivado por el más que interés de intentar plasmar o de algún modo recuperar la historia de un pasado de esplendor para el municipio de les Coves de Vinromà, del que soy yo habitante. Pasado, en el que los ciudadanos eran recolectores agrícolas y ganaderos, así pues, la economía del municipio se regía por estos intereses, intereses en los cuales, la harina, y el pan fueron grandes protagonistas. Y como no, el proceso para convertir el trigo en harina fue uno de los más lucrativos del momento, de ahí nació este pedacito de historia, historia propia, historia de los habitantes del municipio, la que vivieron nuestros antepasados y de la que nosotros hemos disfrutado su herencia, y la que por ahora parece ya se ha dejado en el olvido.

Así pues, nació la motivación para realizar una recolección historia, recogiendo información de diferentes fuentes hasta conseguir 31 referencias históricas en las que aparecían estos molinos, en ellas se hablaba de compra y venta de propiedades, descripción de parcelas, alquileres… Por otro lado, se analizó particularmente cada molino, haciendo un análisis histórico propio, donde se le relacionaron las familias que lo utilizaron, los arrendamientos, las modificaciones históricas… Seguidamente, un análisis arquitectónico y constructivo donde se analizaba el tipo de arquitectura, sus elementos singulares, y sus características constructivas. El siguiente apartado, hacía referencia al circuito de agua que formaban los molinos, acequias, azudes donde se han analizado y referenciado los distintos tramos que lo componen. Finalmente se ha realizado una primera propuesta de actuación pare realizar un sendero adaptado y accesible para todo tipo de público que recorrería el antiguo trazado de la acequia alrededor de tres de los molinos del municipio.

MOLINOS HARINEROS DEL RÍO MOLINELL (CULLA)

Raquel Rambla. Càtedra de Centres Històrics i Itineraris Culturals. Diputació de Castelló-Universitat Jaume I

ramblamoliner@gmail.com

La ponencia tiene como objetivo el análisis y desarrollo de los molinos del Río Molinell, en Culla (Castellón). En las riberas del mismo encontramos cinco de ellos, cada uno con sus peculiaridades, pero todos englobados dentro de un contexto socio-cultural, arquitectónico e histórico común: Molí Toni, Molí Alt, Molí Tòfol, Molí Molinet y Molí Teresa. Se hará un breve repaso de su historia, su sistema hidráulico y sus características constructivas típicas de la arquitectura tradicional dispersa de la zona del Maestrat.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si pulsa "aceptar" está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR